Se’ns va la PSP. A principis d’este estiu passat 2014, es va deixar de fabricar la primera portàtil de Sony. A partir d’ara esta companyia es centrarà en la seua successora PS Vita. Este escrit, simplement vol ser un petit homenatge a la gran màquina d’entreteniment que ha sigut. Perquè la veritat, s’ho mereix.
Però se’ns va plena de gloria a pesar de que el ritme de llançaments era quasi nul ja. I esque va ser tota una revolució dintre del món de les portàtils. Va saltar al món amb la mateixa arma que va catapultar a l’èxit la primera PlayStation de sobretaula: una atractiva capacitat multimèdia. I esque PSP (sigles de “PlayStation Portable”) ens va ajudar a tenir en la butxaca de forma més fàcil, tot allò que Nintendo mai ens va oferir.
Amb esta portàtil per fi vam poder gaudir de pel•lícules i musica en alta qualitat, en simples passos. El somni fet realitat de despertar-te un diumenge pel matí, amb la ressaca del dissabte nit, i tindre en la mà eixa possibilitat de gaudir d’alguna pel•lícula de la saga romeriana, no tenia preu… O també, avorrit en algun pinar d’una platja, baix l’ombra dels pins, poder jugar al teu Resident Evil favorit de PSX. O compartir una peli “splatter” amb els amics o família.
Bé, fem una xicoteta pausa, i ens veiem obligats a dir que amb PSP no va nàixer aquest concepte de consola-portàtil-multimèdia. La pionera en tot això, si sou el suficientment frikis (i vells), sabreu que va ser la genial consola sud-coreana GP32, i tota la seua “prole”. De fet, el sistema de navegació pels menus de la PSP i PlayStation 3, fou un concepte que va ser desenvolupat primerament a les consoles GP2X.
Tornant a PSP, s’hauria de destacar que un dels seus punts forts va ser la capacitat de poder emular a la perfecció la primera PlayStation. I damunt els jocs es veiem de forma panoràmica!!! Sens dubte, ja soles per aquest fet de poder reviure a qualsevol lloc els teus millors moments de PSX, ja valia la pena. Era el somni que sempre havien desitjat moltíssima gent… I es va fer realitat. La sensació que suposava passejar-se per la mansió Spencer, dementre estaves tirat en mig del camp, era una cosa grandiosa (Bé, i després gaudir del camp, evidentment Xb).
A partir d’ara, comença la pujada en valor d’aquesta gran màquina, així que ja podeu anar corrent al Cash & Converters a fer-vos amb una Xb. No, ara de veres: tardarà molt en pujar la seua cotització degut als milers d’unitats que s’han produït.
Però, i més ara amb la sensibilitat ascendent que s’està tenint per les cosses “retro”, doncs la cosa ja no es com abans. I es aquí a on podem dir que la primera “menudeta” negra de Sony, no ha mort, i que tardarà molt a fer-ho: la comunitat de la “scene” molt segurament continuarà oferint-nos aportacions interessants o bon software.
I més tal i com està el pati ara, amb una PS Vita que de moment està esdevenint “intocable”. Però en fi, no és cap novetat. Nintendo fa el mateix amb les seues consoles portàtils, terren en el qual és la reina. Però amb PSP, Sony va aconseguir fer trontollar esta hegemonia de Nintendo en el món de les portàtils. La indefinició i el control sobre el què és la propietat privada, ha creat situacions ben complexes i curioses quan fa a l’èxit de les consoles. Això és quelcom que ningú s’atreviria a negar. De fet, una de les peces clau de l’èxit de la primera PlayStation sobre la Nintendo 64, fou aquest factor de que la primera era més fàcil de piratejar que la segona. I, pel que s’ha vist, PSP també va repetir èxit amb aquesta fórmula, plantant cara en vendes i usuaris a la gran Nintendo en el terreny portàtil. Fou un factor indirecte que, encara que la mateixa companyia no desitjava, li va fer guanyar, en la pràctica.
Evidentment amb tot això no estic dient que Sony donarà facilitats per a piratejar. Ja sabem com és la Corporació Sony en estos sentits. Només hem de recordar la forma agressiva en que s’ha comportat durant la vida de PS3, condemnant la instal•lació de sistemes operatius Linux en la consola, i esforçant-se per fer més limitat cada nou model de la màquina. Amb eixes dades a la mà, podem intuir que encara continuaran, si poden, condemnar la creació lliure de Software per a PSP, inclús ara que ja està morta…
Però en fi, per a eixes cosses “roines” i malvades que destrossen a les grans companyies segons els discursos oficials de les mateixes, ja tenim les milers de portàtils xinesses amb Android, xe!
No estaria bé acabar este article, sense parlar de les aportacions al gènere que ha fet. Silent Hill i Obscure foren dos de les sagues que més van destacar. El gran absent va ser Resident Evil (TOT UN CRIM!!). Vam poder gaudir de la precuela de Silent Hill, Silent Hill Origins, a on el joc va sorprendre a tots pels seus gràfics i per la seua jugabilitat, que igualava les experiències amb els Silent Hill’s de PlayStation 2 i Xbox. També, va arribar per a aquesta Silent Hill Shattered Memories, títol que també va eixir per a PS2 i Wii. Per altra banda, de la saga Obscure es va portar la segona part, que també va eixir per a PlayStation 2 i Wii, i que estan ara disponibles en Steam per a PC-Windows.
A partir d’ara PSP passa al panteó de la antiguitat dels videojocs, però encara té moltes hores de diversió per oferir-nos.
Font:
Sony dejará de fabricar a la PSP y con esto dice adiós para siempre
Leave a Reply