Amb les versions per a PlayStation 4 i Xbox One de Resident Evil 6 que han fet aparició recentment, i després de tornar-hi a fer una altra volta a tot el títol juntament amb @lasamaruqueta, aprofitem per ressenyar ràpidament aquesta sexta part de la saga Resident Evil.
Companyia: Capcom
Distribució: Capcom Europe· Jugadors: 1 a 4
· Format: Disc òptic i descàrrega
· Textos: Castellà
· Veus: Castellà
· Joc en línia: Sí
· Plataformes:(2012)
(2012)
(2012)
(2016)
(2016)
(2019)
(2022)
Compatible amb WineHQ o Proton: Sí.
· Pàgina de Resident Evil 6 a Protondb: https://www.protondb.com/app/221040
Característiques clau: acció, frenètic, tensió, aventura, cinemàtic, gore, splatter, pantalla partida 2 jugadors, cooperatiu en línia, mutants, morts vivents
La sisena part d’una de les icòniques sagues de Capcom esdevé una passa més quan fa a l’estil iniciat amb Resident Evil 4. Amb un inici digne d’una gran pel·lícula de Hollywood i una banda sonora orquestrada exquisida, els primers minuts ens deixen ja entreveure que potser siguem front a un dels títols més cinemàtics de la saga.
Quant fa a la trama, el joc és mostra com un capítol més inserit al nou món de bioterrorisme post Raccoon City, amb la novetat de que la història està partida en tres aventures diferents que connecten en alguns punts cronològics.
Cada una d’aquestes aventures estarà protagonitzada per una parella de personatges diferents, aportant un cert estil de joc diferent en cada una d’elles.
Respecte a Resident Evil 5, la qualitat gràfica supera força a aquell joc, amb un enorme treball sobre els modelats poligonals, textures i efectes visuals. Un apartat que, com sempre aconsegueix Capcom en els seus títols estrela d’estrena, demostra un enorme treball al darrere.
La posada en escena de grandíssims escenaris també potser han estat superades aquí. Els efectes d’aigua, vapors, fums, etc., també són notables i, sobretot, dels personatges: ara s’aprecia millor com aquests es veuen canviats per l’ambient, reflectint-se la pell suada i bruta, i els cabells i la roba quan es mulla.
Per altra part, els controls ja han donat el pas definitiu a un estil shooter tipus ‘Call of Duty’. Si a RE5 encara se’ns donava l’opció de configurar el comandament amb l’estil clàssic del mode tanc, ací ja han desaparegut totalment. Un fet que, si no vas arribar a controlar els nous controls que s’hi van estrenar a la cinquena part, et farà patir força durant les primeres partides, però que es torna molt intuïtiu quan en aprens a usar-los.
Ara es pot esprintar i córrer més ràpid, hi ha lluita cos a cos, podent donar cops de puny i puntades; un botó de curació directa per a no entrar al menú, etc. Totes aquestes novetats aconsegueixen agradar al final. Uns canvis que, si haveu jugar a alguns shooters en primera persona, se us faran familiars.
Amb l’aventura de Leon i Helena, per exemple, les impressions han sigut molt nostàlgiques, amb el retorn de morts vivents com a enemic habitual. Podrem divertir-nos massacrant zombis de formes que mai abans havíem pogut veure en la saga: els podem pegar puntades, pegar-li’ls amb la culata de les nostres armes i llançar-li’ls mil objectes com destrals, botelles de vidre, etc.
En resumides comptes, jugablement, el joc es podria situar en el mateix lloc que l’anterior: predomini de l’acció, més dinamisme en el control, i tensió, en comptes d’intentar donar por. Podria estar més catalogat com action panic, però tampoc ho és completament així, ja que cada aventura, com hem dit adès, té uns matisos amb menys acció que els altres. Per exemple, el capítol que més s’apropa a un antic Resident Evil, és l’aventura d’Ada Wong, a on ens trobarem fins i tot puzles, un element quasi totalment desaparegut des de la quarta i la cinquena part.
Fa por el joc? Doncs la veritat esque no. Absolutament no. Possiblement si t’agafa algun monstre desprevingut, és el més paregut i et donen un pasme, serà el més paregut a sentir por que m’he trobat en aquest títol.
L’ambientació i els monstres són ben elaborats, horripilants i ben fets, això sí, amb el nivell d’exageració assolit pels anteriors títols, referits a la mida i composició d’aquests. Possiblement i fins a l’existència d’aquesta sisena part, conté dels monstres més fantasiosos i exagerats mai vists a la saga.
Podem concloure que és un videojoc molt entretingut i recomanable, i obligat en la teua videoteca si eres fan de la saga, i vols estar a la ultima amb el serial Resident Evil.
Nota: 8’5/10
Leave a Reply