Midori, La xiqueta de les camèlies tracta d’una pel·lícula d’animació japonesa de terror basada en un manga de l’autor Suehiro Maruo. Un exemple de les obres que ha arribat a Espanya es La sonrisa del vampiro (Glenat, 2002).
La pel·lícula es d’un gènere de terror amb tocs molt surrealistes, que al japó és nomenat com ero-guro. La història que conta el manga en el qual es basa aquesta pel·lícula, pertany a una rondalla japonesa d’origen entre l’Era Meiji i principis de l’Era Showa.
La pel·lícula tracta d’una xiqueta, anomenada Midori, qui, després de la mort de son pare, es obligada a vendre camèlies per eixir endavant i poder cuidar a sa mare malalta. Un dia es troba amb un home molt amable que li compra totes les flors, i li dona una direcció per si algun dia necessita ajuda. Eixe mateix dia, Midori troba a sa mare morta en la casa, per la qual cosa decideix buscar a aquell home que en realitat era el propietari d’un circ. A partir d’ací, Midori serà víctima de molts tipus de abusos però, donada la seua condició, decideix seguir al circ ja que no té un altre lloc on anar.
Aquesta obra va ser molt polèmica, ja que cap productora va acceptar dur-la a terme de manera íntegra, i va ser Hiroshi Harada qui va realitzar quasi tots els fotogrames, i tardant uns 5 anys a concloure la pel·lícula. Per la qual cosa, en algunes escenes, es pot veure que la imatge es bàsicament una il·lustració estàtica, amb boques que no concorden amb la veu dels dobladors, cosa que per altra banda, li dona un aspecte mes sinistre i tètric, que quasi entra al terror psicològic.
D’aquesta manera, encara que no fora l’objectiu del director, l’espectador pot utilitzar la seua imaginació per a recrear escenes que no han sigut animades, que solament veient una plana estàtica junt a la veu dels dobladors, ja et pots imaginar la resta.
Encara que també hi ha escenes bastant gràfiques on es poden veure amb bastant detall accions molt brutes o desagradables que son pur gore visual.
Podem dir que com a pel·lícula de terror compleix bastant bé, perquè tot el muntatge visual sap transmetre bé el malson i l’angoixa que hi viu una xiqueta òrfena de 12 anys patint penúries.
Leave a Reply