Comencem un nou apartat, esta volta dedicat als videojocs de terror que, per diferents circumstàncies, estaven planificats que isqueren a la llum, però al final no ho van fer, per motius varis.
Comencem amb Agartha, el qual anava dirigit a l’última consola de Sega, Dreamcast.
Agartha anava a ser un survival horror dirigit, ni més ni menys, que pel pare modern del gènere, el francès Frédérick Raynal, creador del primer Alone In The Dark.
• Companyia: No Cliché.
• Data (aprox.) de presentació: 2000.
• Data (aprox.) de cancel·lació: 2000.
• Jugadors: 1 (possiblement més amb opció de joc en línia).
• Format: GD-ROM.
• Productor: Frédérick Raynal.
• Director: Frédérick Raynal.
• Plataforma/es:
Abans de l’eixida de 2Dark, este anava a ser el retorn de Raynal a les aventures de terror i supervivència que ell va donar forma de manera tridimensional. Per aquells aleshores, Raynal capitanejava l’estudi francès de videojocs No Cliché, el qual va treballar en exclusiva per a l’última consola de Sega, amb títols com Toy Commander, Toy Racer, i la versió europea de Quake 3 de Dreamcast.
El títol, anava a inspirar-se en la llegenda tibetana i hinduista d’Agartha, la qual diu que existeix un món subterrani llegendari habitat per vida intraterrestre.
La trama i jugabilitat del títol, anava a ser molt interessant. La localització del joc anava a ser durant un fet real a l’hivern de l’any 1929, a un poble romanès que va ser parcialment destruït per un lliscament de terres a causa d’un terratrèmol. Degut al lliscament de terres, quedarà al descobert la ciutat subterrània d’Agartha, alliberant el mal que havia estat retingut durant eons.
El protagonista, Kirk, anava a ser un home normal (no un policia, ni cap agent especial) d’uns cinc-quanta anys el qual es veuria envoltat d’aquell mal eònic alliberat.
Durant l’aventura ens toparíem amb diversos personatges supervivents del poblat, morts vivents, dimonis, i criatures estranyes, així com a una secta local, religiosos i sacerdots d’aquesta. Entre els personatges importants estaria “el sentinella”, doncs representaria la personificació final del mal.
Amb unes línies així, que donarien per a un Silent Hill, la cosa no es quedava només amb això. La característica més important del títol anava a ser molt més flexible, i no tant lineal com els videojocs d’aventures ens tenen acostumats. Així, podíem triar entre el bé i el mal. Podíem triar d’intentar salvar a la major quantitat de gent possible, i lluitar contra el mal, o ajudar a l’arribada del caos a la terra.
El joc volia donar llibertat en este sentit i que inclús podríem alternar decisions contradictòries durant l’aventura. El personatge patiria un turment moral durant aquesta, el qual ens obligaria a prendre, si així ho desitjàvem, ajudar al bé o al mal, i que d’això en resultaren diferents fets. Barrejar eleccions, que, segons la moral i l’ambigüitat de les decisions, canviara els objectius de l’aventura, la narració de la història.
La veritat, un aspecte prou complexe, explicat pels seus creadors a l’ECTS de Londres de l’any 2000.
El títol mai va passar de la primera fase de desenvolupament, i com es pot vore a les imatges, el seu aspecte no estava gens malament.
Amb uns entorns 3D, quedaria més en la línia que van marcar els Silent Hill i Resident Evil CODE: Veronica. De fet, el mateix Frédérick Raynal va opinar sobre la idoneïtat de l’ús d’uns entorns tridimensionals per a crear una experiència de terror més immersiva. A diferència dels clàssics Resident Evil, i d’Alone In the Dark: The New Nightmare -este últim, llançat aquell mateix any-, Raynal va expressar que, no és el mateix el que el personatge que controles està veient, que el què el jugador està veient a la seua pantalla.
A pesar de no haver eixit, Agartha ja va comptar amb una coberta oficial que incloïa una opció de joc en xarxa. Un fet del qual pareix que mai es van pronunciar els seus creadors de en què consistiria aquesta funció.
El projecte en la seua totalitat, pintava genial. Però, el títol no va sobreviure a la mort de Dreamcast, abandonant la producció d’este a l’any 2000. De totes maneres, molt possiblement el material potser encara el tinga alguna companyia o algú, i tant de bo seria que el projecte es reprenguera.
Al vídeo es poden observar altres característiques del títol, com la seua ambientació, i la seua banda sonora, la qual ens recorda molt a les pel·lícules de John Carpenter, com The Thing.
També, com podeu observar, l’ambientació li té un aire a Eternal Darkness de GameCube.
A dies de hui, Nintendo 3DS, Android o iOS, serien genials plataformes a on es podria re-emprendre el títol, i llançar-lo definitivament.
Tant de bo passés! Perquè el joc feia una pinta INCREÏBLE!!!
Leave a Reply