[Reportatge] Freedoom: el Doom alliberat

Tots coneixem el famós Doom, però durant els últims anys, arran d’una necessitat de la comunitat d’usuaris de mods i jocs del famós shooter, va nàixer este projecte. Hui, dia de la llibertat del programari, vos oferim un reportatge sobre Freedoom, el Doom lliure de drets d’autor.

Per a entendre bé la existència de Freedoom (FD), primer caldria posar-se en context: l’ús i difusió dels dos primers Doom era il·legal, a l’igual que la majoria de qualsevol videojoc. Els creadors originals mai han sigut molt perseguidors d’aquells que copiaven les .wads (la rom del joc) dels seus Doom -més bé el contrari: eren uns autèntics geeks de la informàtica-, però les distribuïdores no pensaven el mateix.

Si bé ID Software va alliberar el seu motor gràfic IDtech1 el 1997, això no significava que tot el que havia “a dins” del joc, estigués alliberat, i tots els monstres, nivells i resta de continguts, estaven sotmeses a la marca Doom i el seu copyright corresponent.

A tot això, un podria preguntar-se: però calia realment crear un Freedoom? I la resposta és que sí, ja que alguns directius d’ID Software, o ara mateix Bethesda -actual propietària de distribució dels Doom, podria estar perseguint a qualsevol que estigués fent modificacions dels seus jocs. Així, es feia necessaria una nova base totalment legal per a no fer servir les .wad amb copyright dels Doom originals, si els més fans volien expandir personalment aquell gran títol.

Evidentment la comunitat de fans al voltant de Doom no anava a quedar-se de braços creuats, i varen començar a eixir projectes independents a base d’aquella necessitat, fetes a colp de codi obert. L’objectiu era crear un Doom, però sense que fora el mateix Doom.

TPD The People’s Doom fou un d’aquests intents que volia complir amb els objectius de FreeDoom, però amb l’aparició d’este últim, TPD va deixar de rebre col·laboracions, unificant esforços. I esque, l’objectiu de la comunitat de modding era crear uns wad de Doom i Doom 2 sencers, però que no sigueren estos jocs originals. Les wads del joc eren necessàries per a arrencar altres projectes en xarxa que els fans portaven a terme. Partint d’una barreja de necessitat, per una banda, i de “friquisme” open source per l’altra, tot va acabar aglutinat en FreeDoom, el qual va començar a crear material allà pel 2003.

A principis del 2000 els projectes de codi obert no eren ni tan habituals, ni molt menys gaudien de tant d’èxit com ara. Possiblement, l’última empenta, veient la gran qualitat a la que ha arribat FD, podria atribuir-se a este canvi de rumb en la societat dels videojocs i de la programació, en la qual sembla que el software open source ha- guanyat prestigi (i sinó mireu Google com s’ha fet rica a base d’usar software lliure).

Potser estem davant d’un dels grans projectes col·laboratius a la xarxa, ja que crear uns arxius .wad, el format digital en rom dels jocs per al motor IdTech1, que inclogueren tota un rèplica de pantalles, enemics, armes i la resta de material dels dos Doom originals, era una tasca de molt de treball. De moltíssim treball, com podreu imaginar.

Imatge de Soul Sanctum, un dels mods que ofereix el motor Zandronum.

La comunitat de Zandronum, especialitzada en aglutinar tot tipus de modificacions i jocs online amb el motor idTech1, ha sigut una de les grans beneficiades. Sense l’existència de FD, possiblement Bethesda els hauria obligat a tancar la web i els seus servidors. Amb Freedoom tots eixien guanyant.

Des de les últimes versions del joc-sobretot la última-, s’ha convertit en un títol amb molta dificultat i d’una galopant qualitat. Alguns nivells, fins i tot més durs que el que ens podem trobar al mateix Doom 2 original. D’això dóna bona mostra les 3 noves pantalles inicials, molt diferents de les primeres versions. I estem parlant de jugar en mode normal, evidentment. Que arribar a la tercera o quarta pantalla, i estar morir sovint, és símptoma de que hi ha hagut treball al darrere.

I esque, comparant-lo amb els dos primers Doom originals, Freedoom no té absolutament res a envejar a aquests. El repertori de l’armament és igual, en nombre, que dels Doom originals, però ací amb un disseny canviat, a l’igual que tots els nivells, i textures pixelades. Tot el material és fet des de 0: pantalles, enemics i melodies. I sí, ací també podrem gaudir de rockeres i metal·leres simfonies que res tenen a envejar als Doom originals. És aquí a on principalment veiem el mèrit d’aquest títol, ja que demostra que els creadors han sabut rescatar la vella experiència, però amplificant-la i portant-la a l’estil dels shooters moderns.

Evidentment no anem a trobar-nos amb una gran intel·ligència artificial dels enemics, però sí que trobarem moltes emboscades, així com moltíssimes habitacions secretes, aquest element últim, un dels grans tocs de replay que oferia Doom 2.

Les característiques totalment lliures de Freedoom han servit com a base per a molts jocs lliures per als actuals telèfons mòbils, com Gloomy Dungeons, així com la possibilitat de ser executat en centenars de dispositius. Des de Nintendo DS, Xbox, Wii, Dreamcast, PSP; com també a tauletes digitals, telèfons mòbils, i tota la sèrie de consoles de codi obert com Open Pandora, Caanoo, GP32, GP2X Wiz, la més recentment Gameshell Clockwork, o la pròxima DragonBox Pyra (i ens deixem moltíssimes més portàtils lliures que hi han disponibles.)

Podem concloure dient que Freedoom a ajudat a infinitat de jocs indies i altres mods en l’actualitat, els quals es basen en la tecnologia GZDoom. Sense Freedoom, molt possiblement no hagueren arribat a bon port survival horrors com la copa d’un pi com ho és Total Chaos, o tampoc s’hagués desenvolupat la gran comunitat de mod’s que hi ha rere Zandronum i els milers i milers de shooters online que ofereix esta plataforma.