[Colp d’ull] ‘SILVER FALLS: 3 DOWN STARS’

Silver Falls: 3 Down Stars és un survival horror exclusiu per a Nintendo 3DS que va eixir a principis d’este any. Arran d’un concurs fet per la mateixa companyia del joc a les xarxes socials, vam participar i, resultarem guanyadors! El premi era una clau per al joc, així que ens varem posar unes quantes hores a jugar, i ací @xolutot us conte què m’ha semblat el joc fins ara.

· Companyia/Creador: Sungrand Studios
· Plataforma/es:
· Característiques clau: tocs de survival horror, exploració, acció, paranormal, ovnis, sobrenatural

El joc comença sense cap mena de seqüència introductòria. Sobtadament controlem a un sheriff envoltat per una gran obscuritat, a mig d’un bosc. Al nostre pas descobrim una sèrie d’animals morts sense cap signe de violència. Molts semblen deshidratats, i el ramat ha sigut drenat de sang i presenten un estrany forat. Al nostre pas trobarem una sèrie de notes a on sembla que el solitari propietari de la granja ha estat reportant una sèrie de llums al cel, a més de la desaparició dels seus animals. De tornada, un estrany veí, enmig de la obscuritat ens diu que també estava buscant al propietari, i que li tornem un arma que he trobat al terra. El sheriff se nega, i li demana que es presente demà a comissaria. Quan agafem el cotxe, una silenciosa llum enfoca al personatge, i se tanca l’escena. Així comença aquest títol de supervivència i terror que, pel moment, presenta un bon fil conductor, quant fa a la seua trama.

Després d’allò passem a controlar a un altre personatge (un punt a favor, això de la varietat de personatges), el qual arriba al poblat de Silver Falls, però un gran camió bloqueja la carretera d’entrada, estavellat contra un altre cotxe en flames. Allà posarem en pràctica els controls, ja que ens eixirà al pas el primer enemic, una mena de llop encarnat i cobert de bubons. Ací és fins, al moment, a on trobem una mica de coses negatives al títol, i això no és gens bo.

Que a un moment de tensió, com ho és un combat, la càmera no segueix molt bé l’acció quan ataquem, és quelcom molt frustrant. En un principi el control per apuntar i disparar no és gens amigable, i la càmera tampoc ajuda massa. En este sentit, al joc li queda molt per polir en aquest sentit. Una llàstima, perquè la resta de controls no hi ha cap problema. Però, el problema dels combats continua present amb futurs personatges i situacions. Molt malament.

El joc conta amb tres tipus d’equipament d’armes. Arma primera, arma secundària, i arma d’emergència. La primera s’activa de manera tradicional, amb el gallet esquerre de la consola (en aquest cas el botó L, ja que el joc és amb Nintendo 3DS), mentre que l’acció de l’arma es fa amb R. Amb altre botó fas servir l’arma secundària, la qual sempre és una destral o ganivet. Ací trobem altra vegada el problema amb les càmeres i el control, ja que la càmera no ajuda massa. De totes maneres, la resta de controls funcionen molt bé, i es pot dir que quasi és la típica plantilla que hi tenen tots els jocs d’acció o survival horror de hui en dia.

Pel que fa al seu aspecte visual, en trobem un bon apartat tècnic. El modelat poligonal és molt ben fet, i les seues textures també són correctes. Potser podrien ser de millor qualitat, però per a un joc de portàtil hi fan prou. A més, la profunditat dels escenaris també és gran, la qual cosa també ha de comptar per a que es presente millor tot en pantalla.

Sonorament també compleix molt bé, i no se li pot dir res negatiu. Les melodies són acceptables, i el recull d’efectes de so són realistes a on, fins i tot, sembla que s’han creat efectes propis per al joc, els quals fan aparició a les parts més surrealistes. Bon detall. Quant a les veus, es nota que es tracta d’un títol indie, i el joc no compta amb actors de veu. Tot es fa a través de texts, els quals només es troben en anglès.

Les mecàniques del joc, sí, ja haureu pogut esbrinar, són molt típiques, i ho fa decentment. Hi ha molta exploració, documents per llegir que ens submergiran més en la trama, etc. Però, i ens ha paregut un toc personal molt interessant, no tot serà “normal” i lineal. Després de l’inici del joc, ens posen en la pell d’aquest altre personatge que acaba d’arribar a la població, i allà, potser a mena de tutorial, morirem varies vegades i apareixerem a altres espais temporals, a on tindrem diàlegs amb coneguts del protagonista, i anirem recollint objectes, o ens diran què fer front a determinades situacions. Sembla que, com a un element personal per al desenvolupament del joc, hi han com “moments deja-vu“, un bucle fet a propòsit, i que fins a quatre vegades hem passat pel mateix moment, però cada vegada més equipats i preparats per a fer front a l’aventura.

Al nostre pas, hem trobat més habitants, els qual semblen estar congelats en el temps. No només això, sinó que també sembla que el temps en aquell poble és com si hagués anat a un cert temps del passat, ja que un dels personatge s’adona que el seu avi continua viu, quan feia temps que hi havia mort.

La trama, potser és un dels millors elements de tot el joc, a banda del seu acceptable apartat gràfic. En la part jugable, el que més a primat ha sigut la exploració en busca d’objectes, el caminar molt, i resoldre les proves i puzles que inclou el joc. Encara així, s’ha de dir que, de moment, Silver Falls, de terror, en té més ben poc. La trama segueix una línia misteriosa, però mai arriba a oferir cap element, visual o del guió, que ens haja donat mal rotllo. No hi han ensurts, i tot és queda, de moment, en una trama basada en OVNIS, i un misteriós poblat que, personalment, no conté suficients elements per crear gran interés.

Per altra banda, i ja és un element que ja mata de per sí el precari joc, és l’existència de diversos errors de programació durant l’aventura. Es nota que ens trobem front a un títol independent que ha sigut fet per una persona, i el qual no haurà passat per moltes fases de proves abans del seu llançament. Si a vegades podem tindre combats desastrosos que esgoten la nostra munició, ja només era necessari que, traspassant una porta de mentre et persegueix  un enemic, el joc s’ature totalment, presentant una pantalla d’error d’execució del joc que t’obliga a reiniciar tota la Nintendo 3DS. Fatal.

Podem concloure que, hem tingut una experiència decent, però que hi va cap a malament. Si es de veres que el temps de creació del joc (més de 3 anys), i que el seu creador ha sabut crear un univers propi, la línia de la trama i els fets, a pesar dels curiosos moments deja-vu, notem que li falta un xic més per arribar a ser vertaderament interessant.

Si la trama de moment no ens ha enganxat massa, els controls en els combats són força imprecisos, i li afegeixes bugs, poca cosa bona li queda al joc. Potser els limitats joysticks de 3DS en tinguen un poc de la culpa del control, però tampoc és així, perquè al Resident Evil Revelations a la mateixa consola portàtil, el control del punter de l’arma de foc era més precís i suau.

El joc, tal i com es troba a data d’escriure este article, és un títol força feble, però posant-nos en contacte amb l’estudi creador, se’ns ha informat de que el joc anirà rebent successives actualitzacions per polir els aspectes més greus del joc.

Nota: 4.5/10

Comparteix això

xolutot's avatar
About xolutot 260 Articles
Fricaire del sud. Allà pel 2014 se'm va ocórrer d'obrir un blog-web en català sobre coses de terror. Intentant aportar el meu granet de sorra al món dels videojocs, i altres àmbits, en la nostra llengua.

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*