[Ressenya] CONSCRIPT (demo)

A pesar de l’atípic estiu que estem vivint degut a la pandèmia de la Covid-19, enmig de tot allò s’estan gestant grans títols. Gràcies a les iniciatives com les de Valve i de la promoció de demos jugables que va incentivar entre els desenvolupadors al mes de juny, moltes companyies es varen animar a oferir demostracions jugables dels títols que preparen.

Títols de grans companyies a banda, tastem un dels que, possiblement, siga dels més desitjats pels survivalhorrers de cara a l’any que ve, i que ara mateix es troba en plena campanya de recaptació a Kickstarter. Conscript ens traslladarà a la I Guerra Mundial en un context surrealista, obscur i d’estètica pixel que pel que hem provat, funciona molt bé.

Ací us ho contem.

Companyia/Creadors: Catchweight Studio
Distribució: Catchweight Studio

· Jugadors: 1
· Format: descàrrega digital
· Textos: anglès
· Veus: no hi han
· Joc Online: no
· Plataforma/es:

Característiques clau: Estètica pixel, retro, survival horror clàssic, vista semi-aèria, Primera Guerra Mundial,

La trama ens posa en la pell d’un soldat francès de la I Gran Guerra el qual es troba escrivint una carta a sa mare des de les trinxeres. En ella, a base de text, li conta que el seu germà ha sigut ingressat a un hospital de campanya i que, miraculosament, no se li han infectat les ferides degut a un impacte de bala. L’aigua escasseja, porten diversos dies sense dutxar-se, i han de fer de servir la tèrbola aigua per beure.

Per a rematar la situació, els alemanys són ja quasi a les portes de les seues trinxeres. Abans d’acabar d’escriure la carta i acomiadar-se de sa mare, una explosió talla les paraules del protagonista, el qual li promet complir la seua promesa de tornar a casa sans i estalvis. Ens posem a jugar, i podem contemplar les paupèrrimes situacions dels soldats, a on quasi tots són ferits. Sota les ordres d’un capità que ens mana recollir munició al magatzem, una altra explosió ens deixarà K.O. i ací començarà el malson.

Ja ficats de ple per comprovar què ens oferirà el títol, només començar ja ens topem amb un seguit de característiques que ens confirmen el bon fer del seu creador. De primeres l’escenari escollit dóna per a molt: ja no és només opressiu, insalubre, i l’angoixant context de guerra; sinó també, tots aquells que sapigueu bé quines van ser les principals característiques de la I Guerra Mundial. Aquest conflicte fou molt famós per ser la Guerra de les Trinxeres. Després dels primers avenços i presa de posicions, fou un conflicte que no va patir canvis de tropes massa bruscos. Les trinxeres, forats de forma allargada que recorrien els límits a protegir, i l’ús per primera vegada de gasos i components químics en el camp de batalla, van ser els principals protagonistes. Doncs tot això també hi serà present al joc!

Tal i com prega el seu autor a la campanya de Kickstarter, es nota que és un apassionat d’aquell conflicte bèl·lic, i que és prendria molt seriosament els detalls reals del conflicte en molts aspectes.

El primer que possiblement sobta una mica de Conscript, és el seu apartat visual. Allunyat dels polígons, tot està fet en gràfics 2D que no amaguen per a res els seus píxels. L’estètica pixel, però, s’allunya de l’estil cartoon adult d’alguns títols independents de hui en dia, i s’albira cap a una línia realista de l’estil del gran clàssic videojoc d’estratègia Commandos, juntament amb unes cuidades animacions.

Amb una vista quasi aèria i lateral, podrem moure al personatge sobre el seu eix de manera tridimensional, a l’estil de centenars de jocs de l’època de les consoles de 32, i fins i tot 16 bits. En aquest aspecte, sembla que de manera predeterminada no haurà un control tipus tanc (el de Alone In The Dark i Resident Evil), apostant per un esquema tridimensional senzill, el qual és més agradable per a la gran majoria de jugadors.

Jugablement, Conscript conté tots els elements del survival horror: un inventari d’objectes, arxius, documents, i mapes des de a on gestionar tot allò que trobem, tot dividit en els respectiu espais, els quals podrem anar ampliant trobant motxilles. Ens trobarem amb diversos tipus d’objectes i de gran configuració. Si recordeu el genial Dino Crisis, de segur que coneixeu la gran varietat d’objectes que podrem construir segons usant un mateix objecte, sobre altres de diferents. Doncs, pel que hem pogut vore en la demo sembla que serà així, però tampoc arribant a extrems com Total Chaos o Chernobylite.

Però això no és el que ens ha cridat més l’atenció, ja que, pel que sembla (i sobretot tractant-se d’un indie), els puzles tindran un gran protagonisme. Per fi, després de centenars de títols, tant de grans companyies com d’independents, en els quals allò més paregut a un puzle era trobar uns codis per a obrir cadenats, ací ens tocarà agafar paper i bolígraf (o l’smartphone), i prendre notes sobre allò que veiem que podrien se pistes. La demo ha donat per a molt, i ens trobarem fins a 2 tipus de reptes d’intel·lecte que sí, per fi, ens farà esmunyir-nos una mica més del normal el cervell.

Un dels altres detalls que ens ha agradat, ja que és original del mateix joc, és la vista en primera persona quan analitzes alguns objectes. De tant en tant, en alguns espais la vista passarà a primera persona, però, a diferència de molts títols del survival horror clàssic, ací podrem moure un cursor en forma d’ull que farà moure la mirada del personatge, podent enfocar-nos millor en detalls que puguem observar. Ni que dir té que quan passa això, i la música se para, i només es senten els sorolls dels insectes o ambientals, sense música, dementre resols un puzle, et fa posar-te en alerta, no siga que el joc ens tinga reservada alguna sorpresa o esglai durant aquell moment.

Per altra banda, la dificultat del joc en aquesta demo, ens ha deixat una sensació de ser normal, tirant cap a difícil. Els enemics són molt durs, i haurem de ser lluny d’ells si no volem que la nostra barra de vida abaixe molt ràpidament. Cap a meitat de la demo, si no has jugat bé, també hem notat que els recursos són molt limitats, cosa la qual convida més a repetir la partida si has malbaratat molta munició o t’han ferit massa, i ja no hi tens mitjans per curar-te, per exemple.

També ens ha sorprès altres detalls realistes, com és el funcionament de les armes. No només la cosa tracta d’apuntar i disparar, sinó que s’han afegit comportaments realistes en el funcionament d’aquestes, tal i com sempre (o quasi sempre) ha cercat aquest subgènere de videojocs d’aventures. Després de disparar la nostra arma, haurem de tornar a prémer el botó de disparar altra vegada per passar la recambra de l’arma, fer fora el casquet buit, i tornar a prémer per posicionar altra bala per ser usada. Un deliciós toc que s’ha implementat molt bé, i que, a pesar del que alguns puguen estar pensant, li afegeix un extra de dificultat al joc que ens ha encantat.

I esque a vegades, el silenci, pot arribar a posar més tens que una melodia sinistra.

I entrant a parlar de l’apartat sonor, el títol és un goig. Els efectes de so no tenen res a envejar a grans produccions, i estan farcits de gran detall. Per exemple, el delicat i detallista canvi de so de les petjades del personatge, segons el que estiga trepitjant, a una sola habitació. El so dels monstres també ens ha agradat molt, ja que també estan sent-ne exclusius per al joc, i dóna gust vore que no han agafat de les llibreries més conegudes i simples (ja sabeu, a molts jocs, tots els monstres sonen com els dels primers Doom).

Les melodies també són bones i compleixen perfectament amb sintonies també exclusives del joc, de les quals també ens alegra que no hagen agafat ja de creacions lliures, ja que començaven a haver molts títols indies amb les mateixa música. L’estil de la banda sonora s’allunyarà de les orquestres èpiques o melodies midi típiques dels videojocs dels 80 i 90, i se situa entre aquella línia d’allò ximple però efectiu. Molt en la línia Silent Hill.

Acabada la demo, podem concloure que, juntament amb Alisa, Conscript serà un dels jogassos que haureu d’esperar amb candeletes si us apassiona tant el survival horror com a nosaltres. No us deixeu enganyar per l’apartat tècnic. Serà un joc ple de detalls i que, a més, ha aconseguit donar mal rotllo amb la seua ambientació, banda sonora i els seus elements jugables.

I esque sembla que (com prega la dita anglesa), els resultats són millors si se fan les coses simples, i no s’intenta imitar als triple A quan eres un estudi indie que no arriba a 5 persones, tal i com lis ha passat a alguns survival horror de gràfics poligonals. Make it simple!

Nota: 8’8/10