[Cinema] The Fly (La Mosca) (1986)

Possiblement, un dels millors remakes de la història del cinema de terror. Basat en el film homònim de 1956, David Cronenberg ens va brindar una de les seues millors produccions, a on trobarem tot el que li és clàssic: sang, líquids orgànics, i monstres, en un dels millors desplegaments d’efectes especials del cinema de Hollywood.

Evidentment ens trobem front a una producció “de crispetes”, amb marcat caràcter comercial, i un estil artístic-visual que manava en el cinema dels anys 80 del segle XX, i que fou de manera clara inspiració per a moltes pel·lícules i moltíssims videojocs de les dècades següents.

Amb una de les millors actuacions de la carrera d’un molt jove Jeff Goldblum (Independence Day, Jurassick Park) en el paper protagonista del científic Seth Brundle (del qual es va parlar la seua nominació a l’Oscar però finalment no va ser així); i la periodista Veronica Quaife, interpretada per l’actriu icona dels 80 Geena Davis (Beetlejuice, Thelma & Lousie), ens trobem amb una revisió lliure de la pel·lícula original adaptada als canons i modes de la seua època.

L’antic científic protagonista de caire estoic i professional de la pel·lícula original dels anys 50, és substituït per una personalitat insegura i influenciable, que servirà d’excusa al guió per fer córrer els esdeveniments de la pel·lícula més ràpidament. Si al principal film era la curiositat i l’afany d’experimentació el detonant del desastre, ací serà la personalitat del personatge.

Per a ser una pel·lícula d’aquella època, podríem considerar que les accions i escenes de la pel·lícula es desenvolupen amb molta rapidesa, però que s’insereixen molt bé en l’estil del director, David Cronenberg, que recordem és autor també de pel·lícules d’un ritme ràpid com Videodrone (1983) i ExistenZ (1999). De totes maneres, per a res arriba als nivells “d’estil videoclip” que hi té molt del cinema comercial actual de diferents gèneres fantàstics, com The Predator (2018), o algunes de les pel·lícules del director James Wan.

D’obligada menció és el treball fet pel gran Chris Wallas, gran maquillador i creador d’efectes especials en pel·lícules com E.T. L’extraterrestre (1982), Gremlins (1984), o Star Wars Episodi VI: El Retorn del Jedi entre moltíssimes de les millors pel·lícules de ciència ficció de la història. El disseny, i les successius canvis que patirà el protagonista són encara, a dia de hui, dels més ben aconseguits en la pantalla, esdevenint tota una gran mostra del millor ús del làtex i el maquillatge en el cine.

La Mosca, és l’exemple perfecte d’aquell tipus de cinema que quasi ja no existeix, i va estar desaparegut durant dues dècades de les grans produccions amb la suplantació dels efectes especials més elaborats, pels generats a ordinador. Ací podrem trobar l’estil estètic i altres elements típics dels quals beuran centenars de videojocs de terror com Carrier, Blue Stinger, o qualsevol Resident Evil. L’efectisme de diferents líquids com la pus, malformacions, i òrgans és molt efectista i visual, amb elements orgànics que canvien i muten directament davant nostre en una mateixa escena.

Amb un dels finals més inoblidables a una pel·lícula de terror i ciència ficció de la història, el qual dista molt de la versió original (igualment bo, i per a alguns, millor), el resum que podem fer és que, si t’agraden els monstres i els bons efectes especials, és una de les millors cintes existents, a més de ser una pel·lícula ben feta i entretinguda.