Endless Blue, recollint el testimoni del terror aquàtic

El terror aquàtic sempre és un tema força atractiu per a les aventures de terror. Que l’acció tinga lloc a un entorn perillós i antinatural per a l’ésser humà, sempre és una localització atractiva. Aparegut al 2021 a la plataforma itch.io, us fem cinc cèntims d’un títol molt interessant si vos agraden les aventures clàssiques del gènere.

 

Per començar, el que primer sobta del títol (tot i que cada vegada menys, donat l’alt nivell de democratització abastit durant els últims anys quant fa a ferramentes de creació digital), és que compta amb cinemàtiques CG. Juntament amb una inquietant melodia, la curta però ben elaborada seqüència de vídeo pregravada, copsa l’essència de les famoses intros que tan habituals eren a l’època dels videojocs, sobretot de consola, de fa ja més de 20 anys. Per a qui va viure aquella època, també ho identificarà. Cal dir que, per a un títol sense cap pretensió d’existir de manera completa a curt o mitjà termini, sorprèn força la cura audiovisual que ha sigut ficada.

Seguida l’evolució del títol, del qual hem compartit informació alguna vegada per les nostres xarxes socials, des dels seus inicis al 2021, el seu desenvolupador n’és el típic que presenta una demostració jugable prototip per a algun concurs de les diverses ‘Jams’ que s’hi fan a l’any a la plataforma itch.io. Endless Blue va nàixer sense cap intenció de ser-hi un joc acabat, però degut a la boníssima acollida que va tindre, el seu creador prometé que aniria ampliant aquella demo.

Per consegüent, aquest fet s’havia d’esmentar, perquè sinó, no s’entendria l’estranya composició actual de la demo: per una banda, trobem l’inici i, degut al misteri creat pel seu creador, també sembla que ha continuat desenvolupant l’aventura cap al final, o cap a un estat més avançat de la trama. Molt confús, i també ens fa una mica d’espòiler, però que molt possible ha sigut per anar filant un argument que, tal i com de misteriós era, era així per inexistent des del seu principi, fent bon ús dels clixés del gènere.

Seguidament, parlar d’Endless Blue remet a les influències de Deep Fear, Blue Stinger, i fins i tot Resident Evil Code: Veronica, així com altres títols de la generació de 128 bits de consoles de joc de sobretaula. L’apartat tècnic no amaga que cerca d’imitar totes les característiques d’aquella generació, així com també ho fa palès els seus controls: sense cap sorpresa, ens trobem amb els típics controls tipus tanc, amb una distribució d’accions al comandament típica dels jocs d’aquell estil a PlayStation 2. Fins i tot al menú d’opcions, la imatge de configuració del comandament, n’és el d’un Dual Shock 2. Una immersió temporal ben aconseguida en tots els sentits.

Si hem de destacar altres elements, en trobaríem la seua trama, què ens fica a dins d’un submarí, on el joc ens fica a la pell i control d’una suposada agent especial, anomenada Reina qui, per nom i disposició, recorda força a la protagonista de Dino Crisis, Regina. Des del començament, la missió no és clara, ja que els comunicadors hi tenen força interferències, fet que afegeix misteri. El comunicador, amb una pantalla que inunda el nostre monitor, són altres referències ben paleses a jocs com Blue Stinger, o Metal Gear Solid. Descobrirem de seguida que el submarí es troba inexplicablement deshabitat, sense cap mena d’activitat humana, mentre que per uns monitors veurem a una dona que sembla que interactua amb l’aire de manera incoherent, un fet que, com ja hem dit adès, mig se pot explicar en aquest moviment cap endavant que ha fet el seu creador de ficar un tros de part jugable en algun punt més avançat del joc.

Un altre dels punts a favor, és la inclusió d’un puzle, típics també del gènere, el qual ens ha semblant molt ben realitzat, amb una dificultat mitjana-alta que són d’aquests que t’obliguen a agafar paper i llapissera, i esmunyir-se bé el cap durant bon temps. Tot un encert i bona mostra d’originalitat per part del seu creador, que apuja el desig de que tant de bo el joc no només siga una demostració jugable.

Com hem dit adès, el títol no tenia cap pretensió inicial de ser un joc seriós finalitzat, però degut a la continua bona recepció que està tenint a la comunitat de l’ “horror-esfera”, el seu creador va anunciar que anirà ampliant la demostració jugable, fent-la cada vegada més llarga ficant punts de guardar partida, sense veure’s obligat per cap data, i treballant al seu ritme. També ha manifestat que no té clar si arribarà a acabar el joc, i que, de moment, li és impossible completar-lo a mig termini.

Per concloure, només podem dir que seguirem l’evolució d’aquest interessant títol què ens ha semblat atractiu, sobretot si vos agrada l’estil de l’època daurada dels survival horror de la cinquena i la sisena generació de consoles.

Pàgina del joc a Itch.io

Comparteix això

xolutot's avatar
About xolutot 260 Articles
Fricaire del sud. Allà pel 2014 se'm va ocórrer d'obrir un blog-web en català sobre coses de terror. Intentant aportar el meu granet de sorra al món dels videojocs, i altres àmbits, en la nostra llengua.

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*