El ‘survival horror’ (trad: ‘supervivència i terror’) és l’etiqueta anglosaxona que s’usa generalment per a etiquetar els videojocs de terror. Les principals característiques que reuneix s’adrecen, de manera força general, al subgènere d’aventures orientades a crear por i tensió en el jugador. El seu equivalent en el món del cinema, expressió audiovisual de la que beu moltíssim, serien els gèneres de terror, el thriller de misteri, i similars.

Este tipus de videojocs és caracteritza per situar als jugadors en contextos de tensió, perills i amenaces, contant amb pocs recursos per a fer-hi front. Tal i com prega esta etiqueta anglesa, la supervivència i el terror són dos elements protagonistes en este tipus de jocs.

Dintre del món de l’art i l’entreteniment, i com també ha passat al món del cinema, este tipus de gènere d’aventures s’ha anat conreant un gran èxit entre la gent, variant i canviant segons l’època i els avenços tecnològics.

 

Un poc d’història:

El gènere del terror en el món de l’entreteniment electrònic data de molt abans de la encunyació i de l’eixida dels primers exponents etiquetats en este gènere. Així, el primer videojoc que podria ser classificat com a survival horror, ens va vindre de la mà de la companyia nord-americana Dynamix Inc. El seu nom fou Project Firestart, i va eixir el 1989 per al primer ordinador personal Commodore 64.

A pesar de les limitacions tècniques que oferien aquells primers ordinadors personals, el videojoc conté, exceptuant la presència de puzles/reptes intel·lectuals, tots els elements que després voríem als famosos títols dels 90 que farien popular este gènere.

El joc fou distribuït per la coneguda companyia d’entreteniment electrònic Electronic Arts (EA), presentat en dos disquets de 8 polzades de doble cara. Però, el títol no va gaudir de massa reconeixement ni vendes a la seua època.

 

 

 

 

 

 

Assolint els estàndards

Les experiències d’este tipus d’entreteniment electrònic es tornarien a veure, ja d’una forma més profunda, amb el títol de l’extinta companyia francesa Infogrames i el seu primer Alone In The Dark (1992), el qual va eixir per a diferents sistemes operatius d’ordinadors personals i per a la consola 3DO de Panasonic.

Este joc presentava ja totes les característiques típiques del susdit gènere, i la seua carta de presentació fou haver estat una aventura tridimensional inspirada en l’univers del famós escriptor nord-americà de terror còsmic Howard Phillips Lovecraft.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’enbranzida

Però, la màxima popularitat i impuls d’este tipus de jocs no arribarà fins a l’eixida, l’any 1996, del japonès BIO HAZARD produït per la famosa companyia Capcom (Street Fighter, Megaman, Ghost and Goblins…), la qual va presentar una obra bàsicament idèntica a Alone In the Dark, però amb un aspecte gràfic moltíssim més realista que el títol d’Infogrames. Aspecte gràfic que el va posicionar com un dels primers videojocs en 3D més impactants de la seua època, com també ho fou el primer Tomb Raider.

 

Què quin joc era este Bio Hazard? Doncs ni més ni menys que el famós Resident Evil. La divisió americana de Capcom va optar per fer este canvi de nom per mantindre un poc el misteri del fil argumental de l’aventura. Bio Hazard, que vol dir “Perill biològic”, era massa esclaridor. Es va pensar que el nom trencaria molt del misteri de la història que es contava al videojoc, i per això van canviar el nom per un que, en valencià podríem traduir com “La residència del Mal”.

 

 

 

 

 

 

Resident Evil fou un èxit destacat de vendes, tot i que aconseguiria xifres de popularitat més elevades amb la seua segona part. A partir de Resident Evil 2 este estil de joc crearà escola, i seran moltíssimes les companyies i estudis que desenvoluparan videojocs de supervivència i terror, agafant la gran majoria d’elements jugables que hi presentaven estos videojocs de Capcom.

Un dels títols que aportaria un nou enfocament a esta primera època de videojocs survival horror seria Silent Hill (1999), produït per la també famosa companyia japonesa Konami, i el qual va aportar un nou estil narratiu i jugable inserit en una línia de terror més de tipus psicològic.